El nostre Mapa conceptual "NO A LA GUERRA"

Amb motiu del dia de la Pau, una activitat d'allò més entretinguda. Hem introduït codis QR amb els quals podem infirmar-nos del que significa cada dibuix que s'ha realitza't.

Resenya Artícle de Investigació Acadèmica

Aquesta entrada tracta sobre la realització d'una búsqueda acadèmica d' artícles relacionats amb el nostre camp artístic. 
A mi personalment, m'agrada molt l'art relacionats amb les noves tecnologies i referent a aquest tema tracta l'article que vos recomane de "MOSAIC" de la Universitat Oberta de Catalunya. Espere que vos agrade i continueu seguint aquest portal.

 "Arte e interactividad (I). Los logros de la reconciliación del arte, la ciencia y la tecnología"

http://mosaic.uoc.edu/2003/11/04/arte-e-interactividad-i-los-logros-de-la-reconciliacion-del-arte-la-ciencia-y-la-tecnologia/

Material multimèdia

“Una definició d'obra multimèdia pot ser aquella que és concebuda com a creació única mitjançant la reunió en un mateix suport digital, amb o sense prèvia adaptació informàtica, d'elements textuals, sonors, imatges fixes o d'animació, entre uns altres, l'estructura de la qual i accés funcionen a través d'un programa d'ordinador, que permeta la interacció amb l'usuari.” (Gómez, Luis Mª, 2006)

Els recursos multimèdia es distribueixen a través de la xarxa o en suport CD-ROM, d'acord amb Francisco García García (2006), la difusió de continguts digitals a través d'aquest últim suport té l'avantatge que, “al no haver de dependre de la connexió a Internet, té independència de la connectivitat i del seu ample de banda. Són importants les oportunitats i conseqüències que aquesta opció porta amb si, ja que no sempre es té accés a Internet, la velocitat de transmissió és variable, la racionalitat de la quantitat dels continguts exigeix saber amb quina capacitat es va a poder explicar” Els centres educatius tenen encara una connexió a la xarxa bastant lenta que pot fer que en molts casos, especialment en els nivells d'ensenyament primari i secundària, els alumnes puguen arribar a perdre l'atenció. No obstant açò la difusió dels materials multimèdia en aquest suport presenten també alguns inconvenients, com la dificultat per a modificar els continguts o d'interactuar amb alumnes d'altres centres. Una altra possibilitat, encara que més treballosa per al docent, és treballar amb materials de la xarxa descarregats gràcies a programes específics, d'aquesta forma podem tenir els avantatges de la xarxa i també velocitat de transmissió en els continguts, ja que la informació està en el nostre ordinador.  

El material multimèdia va suposar un canvi de suport al que els docents i creadors de materials van haver d'acostumar-se a poc a poc. En els seus inicis molts creadors únicament passaven els textos al suport digital sense adaptar-se realment a les característiques del multimèdia i avui dia se segueix fent un esforç per adaptar-se als nous materials. Mª Teresa Gómez del Castillo parlava ja del CD-ROM l'any 1997 com un suport al que se li ha de traure el major partit tenint en compte la seua capacitat d'emmagatzematge d'informació, ja que ens permet introduir l'àudio, música la imatge en moviment o la imatge fixa i l'hipertext de manera eficaç i significativa. En paraules de Mariano Segura (2006) “es fa necessari seguir indagant, sota el prisma dels objectius educatius, sobre les característiques del suport, la construcció del propi llenguatge multimèdia, i els límits i possibilitats de la interactivitat, tant en relació als propis dispositius com en la seua capacitat per a traçar xarxes de col·laboració entre usuaris. No val la simple transferència de continguts d'altres formats i mitjans a aquests nous suports; és obligat adaptar-los aprofitant les estratègies de presentació, organització, i arquitectura de la informació que ofereixen”.

La creació de recursos multimèdia fa que el docent o creador es replantege les formes tradicionals d'estructuració de la informació posant en crisi la metodologia docent (García, Agustín: 1998)

*Lev *Manovich (2005:96) ens ofereix una relació de les principals diferències entre els nous mitjans i els vells:

En primer lloc defineix els nous mitjans com a mitjans analògics convertits a format digital.

Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, la qual cosa permet que diferents tipus de suports es presenten per mitjà d'una sola màquina, l'ordinador, que funciona com un dispositiu de presentació multimèdia.

Els nous mitjans permeten l'accés aleatori. A diferència dels vells mitjans que guarden les dades de forma seqüencial, els mecanismes d'emmagatzematge informàtic permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.

La digitalització comporta obligatòriament una pèrdua d'informació. A diferència de la representació analògica, una representació digitalment codificada conté una quantitat fixa d'informació.

A diferència dels mitjans analògics, els mitjans digitals poden reproduir-se indefinidament sense que açò supose pèrdua de qualitat.

Els nous mitjans són interactius, a diferència dels vells mitjans on l'ordre de presentació està prefixat, ara l'usuari pot interactuar amb l'objecte mediàtic. En aqueix procés d'interacció pot triar què elements es mostren o quines rutes seguir, generant així una obra única. L'autor es torna així *coautor de l'obra.

Habitualment la creació de recursos multimèdia requereix el treball col·laboratiu de diversos professionals especialistes en diversos camps, com explica Mª Luisa Santos (2006) “La complexitat tècnica, estètica i narrativa de la comunicació digital exigeix la participació d'equips formats per especialistes en diverses àrees com a arquitectes de la informació, dissenyadors gràfics, programadors informàtics i especialistes en so, vídeo, fotografia i animació. Així mateix, les característiques específiques dels processos d'ensenyament i aprenentatge requereixen de la presència en aquests equips de professionals de l'educació, pedagogs i experts en els continguts d'aprenentatge”.

El naixement de bancs de recursos multimèdia ha ampliat enormement les possibilitats dels docents, permetent-nos accedir a una extensa font de materials que s'amplia dia a dia. A més una altra de les funcions més importants d'un Centre de Recursos Multimèdia és la ruptura de la coordenada espai-temporal, ja que facilita l'accés als recursos a estudiants que no puguen desplaçar-se al campus universitari permetent així la formació a distància i el reciclatge professional (Nuria Hidalgo, Marina Raval i Jesús Salines: 1999).

Museus virtuals

En el camp de les Arts Visuals un altre factor a tenir en compte és la reducció de la distància física, actualment existeixen multitud de museus o biblioteques que disposen de recursos multimèdia facilitant així l'aprenentatge sobre la forma de treballar d'un artista de manera amena i salvant els problemes de desplaçaments. 

Cristóbal *Macías (2004) ens explica en què consisteix la filosofia del Museu Virtual o Museu on-line: “es tracta de posar a la disposició del públic, sense limitacions d'horari ni geogràfiques, uns determinats continguts, constituïts per imatges digitalitzades d'una certa qualitat i explicacions teòriques referides a les mateixes, en un entorn gràfic atractiu i que permeta una navegació fàcil i amena a través dels oportuns *hipervínculos. Un altre dels seus trets fonamentals és que ha de tenir assegurada la seua permanència en el temps i la renovació periòdica del seu disseny i continguts, doncs en cas contrari no deixaria de ser una simple «Mostra Virtual» més o menys assolida”.

En relació a les noves formes de difusió de l'art, Silvia Orfes, Coordinadora General de Programes Didàctics del Museu *Thyssen-*Bornemisza, parlava en 2003 de les possibilitats que sorgien davant el nou museu gràcies a les noves tecnologies ja que trenquen amb qualsevol tipus de frontera d'espai i de temps. Afirmava que es tracta d'un complement més que permet arribar a una sèrie de públics nous que possiblement no arribarien a conèixer el museu sense l'existència del museu virtual. Però el fet que existisca un museu virtual no significa que aquest públic deixe d'assistir al museu real si té la possibilitat, com defensava Silvia Orfes en la mateixa tertúlia “el públic que s'acosta al museu a través d'Internet possiblement, si té l'oportunitat després d'acostar-se al museu físicament, ho farà” pel que no es tracta de canals independents sinó complementaris.

Podem assenyalar algunes clares diferències entre el museu tradicional i el museu virtual. El primer moltes vegades està concebut com a contenidor d'art, subjecte a horaris i les obres que exposa han d'adaptar-se a un espai físic, la qual cosa pot ser un avantatge especialment en el cas de les actuals instal·lacions artístiques, que exigeixen en alguns casos la visita real a l'espai per a apreciar l'obra d'art. D'altra banda el museu virtual presenta avantatges:

No està subjecte a horaris permetent l'accés a l'art a qualsevol hora i en qualsevol moment de l'any.

Permet major comunicació-interacció amb el públic, agilitant-se l'intercanvi d'idees amb major nombre de visitants. Els fòrums de comunicació contribueixen al fet que aquest intercanvi es produïsca de forma àgil.

Ofereix la possibilitat d'abaratir els costos que suposa el manteniment d'una col·lecció tradicional. 

Permet accedir a fons bibliogràfics o recerques i arxius de forma més ràpida.

L'aprenentatge virtual, com assenyala Mª Fátima *Cofán és un dels majors èxits del museu virtual, ja que tradicionalment la instrucció educativa es basava en l'ús de textos extrets de llibres en les aules, es memoritzaven fets i idees. Ara es dóna més èmfasi en la construcció del coneixement i l'aplicació d'aquest gràcies a l'ús d'Internet.

Al meu entendre aquesta última és una de les més importants avantatges que ens ofereix el museu virtual, ja que són molts els museus que a més d'oferir una visita virtual ens aporten jocs o materials educatius que permet integrar els continguts de l'assignatura d'una forma amena i atractiva.

El Museu *Thyssen-*Bornemisza és un bon exemple de com es pot acostar el museu al ciutadà a través de la pantalla, destacant la seua secció educativa: *Educathyssen (http://www.educathyssen.org/ ) en la qual podem trobar diversos recursos educatius dirigits a pares, professors o alumnes.

Entre els diferents tipus de museus virtuals poden diferenciar-se dos grups: 

Els museus virtuals que funcionen com a delegacions electròniques del mateix museu convencional, que normalment ens ofereixen una selecció de les millors obres de la col·lecció amb alguna informació addicional relacionada amb les obres i fins i tot amb la possibilitat de posar-se en contacte amb el museu per a adquirir productes relacionats amb aquest. És el cas de museus com el Centre Regna Sofia que a més de permetre fer diferents consultes a través de la seua pàgina Web, ha publicat en la secció educativa una sèrie de quaderns digitals de gran contingut didàctic.

D'altra banda podem trobar en la xarxa el model de museu completament virtual, no depenent d'un museu tradicional, que en molts casos és una selecció d'obres agrupades en funció d'un moviment artístic o d'un artista en concret, permetent així, per exemple, poder observar l'obra completa d'un autor en un mateix espai, alguna cosa que en la realitat resultaria impossible en la majoria dels casos. Un exemple seria el Museu Virtual d'art publicitari, accessible en http://cvc.cervantes.es/actcult/muvap/ que ens permet accedir a creacions que d'una altra manera no podríem contemplar o el Museu Imaginat, un museu virtual de pintura espanyola que cerca desprendre's de formats físics http://www.museoimaginado.com/ .

Les TIC'S en Ed. Artística

La relació entre l'estudi del món de la imatge i les TIC’s i la seua influència en l'àmbit artístic.

La gran importància que ha adquirit el llenguatge audiovisual dins dels ensenyaments artístics, fa de les TIC’s unes excel·lents eines per a l'estudi de la imatge. Les anomenades Noves Tecnologies obrin multitud de possibilitats en aquest camp gràcies al desenvolupament de la Web 2.0 i a l'existència materials multimèdia que han ampliat enormement les possibilitats dels docents. En aquest context destaca la labor dels diferents museus que en els últims anys han realitzat un gran esforç per digitalitzar els seus continguts i crear noves eines pedagògiques. Un altre aspecte a tenir en compte en la didàctica de la imatge és la propietat intel·lectual o els drets d'autor, que en l'àmbit educatiu en ocasions pot resultar molt restrictiu a l'hora de crear materials educatius, sorgint com a alternativa les llicències *Creative *Commons.

En l'actualitat, i en gran manera a causa de la proliferació de recursos multimèdia i l'evolució de les TIC’s, la imatge és un element present contínuament en la vida quotidiana i especialment important en l'àmbit de l'educació. Per açò adquireix especial importància que s'ensenye a través de l'educació primària i secundària a interpretar tots els missatges visuals que els alumnes reben constantment i amb el temps també a saber produir-los.

En aquest aspecte resulta molt encertada, al meu judici, l'opinió de Mª Jesús Agra, Adriana Gewerc i Eulogio Pernas (2001): 

“Entenem per llenguatge visual aquell que es relaciona amb la capacitat de veure, aprendre i sentir el valor dels elements visuals i de les relacions que entre ells s'estableixen com a part fonamental de la cultura visual i de l'experiència estètica. Enfront de l'aparició d'una nova dinàmica cultural caracteritzada per la generalització de l'ús de la imatge i la dinàmica publicitària, els plans d'estudi segueixen restant rellevància a la cultura de la imatge”. 

Aquestos professors parlen de la necessitat d'una nova alfabetització que ens permeta interpretar correctament les noves regles *hipertextuales de la imatge que combinen diferents formes de llegir: orals, visuals, musicals, audiovisuals, telemàtics, etc.

Jason Ohler (2003) incideix també en la importància de l'educació visual, ja que “l'ambient multimèdia en la xarxa, així com molt del que experimentem a través dels nostres computadors, fa necessari que els alumnes pensen i es comuniquen com a dissenyadors i com a artistes”, afirma que l'art deuria ser el quart pilar bàsic del currículum, juntament amb l'escriptura, la lectura i l'aritmètica, ocupant un lloc central en aquest ja que l'idioma de l'art està adquirint un lloc prioritari en la nostra cultura, no obstant açò la societat encara no s'ha *percatado d'açò. Per açò l'estudi de l'art i la imatge en general hauria de ser obligatori per a qualsevol alumne: “els que no generen art com a mitjà de vida, ho van a utilitzar, administrar, interpretar o van a interactuar amb ell de maneres que simplement no existien fa 10 anys.”

Al meu entendre existeix un problema d'associació en l'educació actual referida al camp de la imatge, existeixen ja matèries a través de les quals es podria alfabetitzar als nostres alumnes per a comprendre tots els missatges visuals que reben: Ed. Plàstica i Visual, Imatge i expressió o Comunicació Audiovisual, entre elles. No obstant açò les administracions i fins i tot alguns docents segueixen sense percebre la importància d'aquestes matèries dins del currículum i associant-les més aviat a l'aprenentatge de certes tècniques o l'adquisició de certes destreses manuals, abans que a la interpretació dels llenguatges visuals. Parafrasejant de nou a *Ohler (2003), “és freqüent que el públic en general no veja l'art com alguna cosa tangencial, senzill o no gaire rellevant per al món del treball i la preparació per a la ciutadania” no obstant açò, el creixent món d'Internet i multimèdia aporten cada dia major importància al món de les imatges.

Les TIC’s proporcionen infinitat de possibilitats i eines al servei del món de la imatge, ens permeten l'edició d'imatges de forma digital amb programes com *Photoshop o *PhotoStudio per a crear i modificar produccions artístiques; *Freehand i Il·lustrador per a dibuixos i dissenys de cartells i fullets; *Autocad i *CadStd per al dibuix de plànols; *Canvas i *Strata per al treball de les 3 dimensions, etc. A més d'una infinitat de recursos multimèdia que permeten editar imatges o fabricar-les a la manera d'est o un altre artista, permetent a voltes resultats molt satisfactoris.

L'ús de la tecnologia dins del camp de les arts visuals pot ser molt útil ja que permet a l'alumne experimentar amb materials digitals evitant així el cost elevat d'alguns materials: olis, llenços, aquarel·les, etc. De manera que l'alumne puga comprovar els resultats de l'ús d'una o una altra tècnica artística sobre la pantalla.

L' Educación Artística al S. XXI

L'art afavoreix enormement el desenvolupament creador dels xiquets, motivant-los a la flexibilitat, la fluïdesa, l'originalitat, la independència, la crítica i l'autocrítica. En crear es posen en joc habilitats d'anàlisis, de selecció, d'associació i de síntesi, així com les experiències i coneixements del xiquet; Donant lloc a un producte nou, que ha adquirit vida per la voluntat i activitat d'aquest.

• L' Educació Artística no és una matèria diferent a les altres del currículu escolar.

• L' Educació Artística no pot quedar reduïda a exercicis de dibuix lliure i geomètric o tècnic.

•  L' Educació Artística ha de ser una matèria oberta en les seus continguts i també en la seua metologia. 

• L' Educació Artística no consistèix en fer imitacions d'objetes artesanal o decoratius. 

• L' Educació Artística no és sols per als que tenen qualitats artístiques, de la mateixa manera que, per exemple, l'anglés no és sols per a aquells que tenen facilitat amb els idiomes.  

• L' Educació Artística ha d'abordar la comprensió i producció de tot tipus de imatges amb el grau de complexitat adequat a cada curs o nivell.

• L' Educació Artística sols ha de reproduir imatges habituals en la mesura en què supose l'aprenentatge d'un llenguatge. És molt important la creativitat.

• L' Educació Artística no pot llimitar-se a l'àmbit escolar. La classe ha d' obrir-se a professionals i artistes perquè mostren les sues obres, parlen i dialoguen sobre la seua activitat. 

Les activitats artístiques ajuden per a les experiències d'aprenentatge escolar, motivant el desenvolupament mental, ja que amb aquestes s'aprenen conceptes com a dur/suau, clar/fort, lent/ràpid, alt/baix, etcètera. S'exercita l'atenció, la concentració, la imaginació, les operacions mentals com la reversibilitat (en considerar diverses formes per resoldre una situació), la memòria, l'observació, la iniciativa, la voluntat i l'autoconfiança; aquesta última, com un resultat de la constatació per part del nen de tot el que pot realitzar, la qual cosa es traduirà en un concepte positiu de la seva persona, que generalitzarà a les activitats acadèmiques.

Que feia jo a les classes de dibuix?

En aquest entrada vos publique un collage d'una de les memòries d'activitats que realitzava jo a l'ESO.