“Una definició d'obra multimèdia pot ser aquella que és concebuda com a creació única mitjançant la reunió en un mateix suport digital, amb o sense prèvia adaptació informàtica, d'elements textuals, sonors, imatges fixes o d'animació, entre uns altres, l'estructura de la qual i accés funcionen a través d'un programa d'ordinador, que permeta la interacció amb l'usuari.” (Gómez, Luis Mª, 2006)
Els recursos multimèdia es distribueixen a través de la xarxa o en suport CD-ROM, d'acord amb Francisco García García (2006), la difusió de continguts digitals a través d'aquest últim suport té l'avantatge que, “al no haver de dependre de la connexió a Internet, té independència de la connectivitat i del seu ample de banda. Són importants les oportunitats i conseqüències que aquesta opció porta amb si, ja que no sempre es té accés a Internet, la velocitat de transmissió és variable, la racionalitat de la quantitat dels continguts exigeix saber amb quina capacitat es va a poder explicar” Els centres educatius tenen encara una connexió a la xarxa bastant lenta que pot fer que en molts casos, especialment en els nivells d'ensenyament primari i secundària, els alumnes puguen arribar a perdre l'atenció. No obstant açò la difusió dels materials multimèdia en aquest suport presenten també alguns inconvenients, com la dificultat per a modificar els continguts o d'interactuar amb alumnes d'altres centres. Una altra possibilitat, encara que més treballosa per al docent, és treballar amb materials de la xarxa descarregats gràcies a programes específics, d'aquesta forma podem tenir els avantatges de la xarxa i també velocitat de transmissió en els continguts, ja que la informació està en el nostre ordinador.
El material multimèdia va suposar un canvi de suport al que els docents i creadors de materials van haver d'acostumar-se a poc a poc. En els seus inicis molts creadors únicament passaven els textos al suport digital sense adaptar-se realment a les característiques del multimèdia i avui dia se segueix fent un esforç per adaptar-se als nous materials. Mª Teresa Gómez del Castillo parlava ja del CD-ROM l'any 1997 com un suport al que se li ha de traure el major partit tenint en compte la seua capacitat d'emmagatzematge d'informació, ja que ens permet introduir l'àudio, música la imatge en moviment o la imatge fixa i l'hipertext de manera eficaç i significativa. En paraules de Mariano Segura (2006) “es fa necessari seguir indagant, sota el prisma dels objectius educatius, sobre les característiques del suport, la construcció del propi llenguatge multimèdia, i els límits i possibilitats de la interactivitat, tant en relació als propis dispositius com en la seua capacitat per a traçar xarxes de col·laboració entre usuaris. No val la simple transferència de continguts d'altres formats i mitjans a aquests nous suports; és obligat adaptar-los aprofitant les estratègies de presentació, organització, i arquitectura de la informació que ofereixen”.
La creació de recursos multimèdia fa que el docent o creador es replantege les formes tradicionals d'estructuració de la informació posant en crisi la metodologia docent (García, Agustín: 1998)
*Lev *Manovich (2005:96) ens ofereix una relació de les principals diferències entre els nous mitjans i els vells:
En primer lloc defineix els nous mitjans com a mitjans analògics convertits a format digital.
Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, la qual cosa permet que diferents tipus de suports es presenten per mitjà d'una sola màquina, l'ordinador, que funciona com un dispositiu de presentació multimèdia.
Els nous mitjans permeten l'accés aleatori. A diferència dels vells mitjans que guarden les dades de forma seqüencial, els mecanismes d'emmagatzematge informàtic permeten accedir a qualsevol element a la mateixa velocitat.
La digitalització comporta obligatòriament una pèrdua d'informació. A diferència de la representació analògica, una representació digitalment codificada conté una quantitat fixa d'informació.
A diferència dels mitjans analògics, els mitjans digitals poden reproduir-se indefinidament sense que açò supose pèrdua de qualitat.
Els nous mitjans són interactius, a diferència dels vells mitjans on l'ordre de presentació està prefixat, ara l'usuari pot interactuar amb l'objecte mediàtic. En aqueix procés d'interacció pot triar què elements es mostren o quines rutes seguir, generant així una obra única. L'autor es torna així *coautor de l'obra.
Habitualment la creació de recursos multimèdia requereix el treball col·laboratiu de diversos professionals especialistes en diversos camps, com explica Mª Luisa Santos (2006) “La complexitat tècnica, estètica i narrativa de la comunicació digital exigeix la participació d'equips formats per especialistes en diverses àrees com a arquitectes de la informació, dissenyadors gràfics, programadors informàtics i especialistes en so, vídeo, fotografia i animació. Així mateix, les característiques específiques dels processos d'ensenyament i aprenentatge requereixen de la presència en aquests equips de professionals de l'educació, pedagogs i experts en els continguts d'aprenentatge”.
El naixement de bancs de recursos multimèdia ha ampliat enormement les possibilitats dels docents, permetent-nos accedir a una extensa font de materials que s'amplia dia a dia. A més una altra de les funcions més importants d'un Centre de Recursos Multimèdia és la ruptura de la coordenada espai-temporal, ja que facilita l'accés als recursos a estudiants que no puguen desplaçar-se al campus universitari permetent així la formació a distància i el reciclatge professional (Nuria Hidalgo, Marina Raval i Jesús Salines: 1999).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada