En el camp de les Arts Visuals un altre factor a tenir en compte és la reducció de la distància física, actualment existeixen multitud de museus o biblioteques que disposen de recursos multimèdia facilitant així l'aprenentatge sobre la forma de treballar d'un artista de manera amena i salvant els problemes de desplaçaments.
Cristóbal *Macías (2004) ens explica en què consisteix la filosofia del Museu Virtual o Museu on-line: “es tracta de posar a la disposició del públic, sense limitacions d'horari ni geogràfiques, uns determinats continguts, constituïts per imatges digitalitzades d'una certa qualitat i explicacions teòriques referides a les mateixes, en un entorn gràfic atractiu i que permeta una navegació fàcil i amena a través dels oportuns *hipervínculos. Un altre dels seus trets fonamentals és que ha de tenir assegurada la seua permanència en el temps i la renovació periòdica del seu disseny i continguts, doncs en cas contrari no deixaria de ser una simple «Mostra Virtual» més o menys assolida”.
En relació a les noves formes de difusió de l'art, Silvia Orfes, Coordinadora General de Programes Didàctics del Museu *Thyssen-*Bornemisza, parlava en 2003 de les possibilitats que sorgien davant el nou museu gràcies a les noves tecnologies ja que trenquen amb qualsevol tipus de frontera d'espai i de temps. Afirmava que es tracta d'un complement més que permet arribar a una sèrie de públics nous que possiblement no arribarien a conèixer el museu sense l'existència del museu virtual. Però el fet que existisca un museu virtual no significa que aquest públic deixe d'assistir al museu real si té la possibilitat, com defensava Silvia Orfes en la mateixa tertúlia “el públic que s'acosta al museu a través d'Internet possiblement, si té l'oportunitat després d'acostar-se al museu físicament, ho farà” pel que no es tracta de canals independents sinó complementaris.
Podem assenyalar algunes clares diferències entre el museu tradicional i el museu virtual. El primer moltes vegades està concebut com a contenidor d'art, subjecte a horaris i les obres que exposa han d'adaptar-se a un espai físic, la qual cosa pot ser un avantatge especialment en el cas de les actuals instal·lacions artístiques, que exigeixen en alguns casos la visita real a l'espai per a apreciar l'obra d'art. D'altra banda el museu virtual presenta avantatges:
No està subjecte a horaris permetent l'accés a l'art a qualsevol hora i en qualsevol moment de l'any.
Permet major comunicació-interacció amb el públic, agilitant-se l'intercanvi d'idees amb major nombre de visitants. Els fòrums de comunicació contribueixen al fet que aquest intercanvi es produïsca de forma àgil.
Ofereix la possibilitat d'abaratir els costos que suposa el manteniment d'una col·lecció tradicional.
Permet accedir a fons bibliogràfics o recerques i arxius de forma més ràpida.
L'aprenentatge virtual, com assenyala Mª Fátima *Cofán és un dels majors èxits del museu virtual, ja que tradicionalment la instrucció educativa es basava en l'ús de textos extrets de llibres en les aules, es memoritzaven fets i idees. Ara es dóna més èmfasi en la construcció del coneixement i l'aplicació d'aquest gràcies a l'ús d'Internet.
Al meu entendre aquesta última és una de les més importants avantatges que ens ofereix el museu virtual, ja que són molts els museus que a més d'oferir una visita virtual ens aporten jocs o materials educatius que permet integrar els continguts de l'assignatura d'una forma amena i atractiva.
El Museu *Thyssen-*Bornemisza és un bon exemple de com es pot acostar el museu al ciutadà a través de la pantalla, destacant la seua secció educativa: *Educathyssen (http://www.educathyssen.org/ ) en la qual podem trobar diversos recursos educatius dirigits a pares, professors o alumnes.
Entre els diferents tipus de museus virtuals poden diferenciar-se dos grups:
Els museus virtuals que funcionen com a delegacions electròniques del mateix museu convencional, que normalment ens ofereixen una selecció de les millors obres de la col·lecció amb alguna informació addicional relacionada amb les obres i fins i tot amb la possibilitat de posar-se en contacte amb el museu per a adquirir productes relacionats amb aquest. És el cas de museus com el Centre Regna Sofia que a més de permetre fer diferents consultes a través de la seua pàgina Web, ha publicat en la secció educativa una sèrie de quaderns digitals de gran contingut didàctic.
D'altra banda podem trobar en la xarxa el model de museu completament virtual, no depenent d'un museu tradicional, que en molts casos és una selecció d'obres agrupades en funció d'un moviment artístic o d'un artista en concret, permetent així, per exemple, poder observar l'obra completa d'un autor en un mateix espai, alguna cosa que en la realitat resultaria impossible en la majoria dels casos. Un exemple seria el Museu Virtual d'art publicitari, accessible en http://cvc.cervantes.es/actcult/muvap/ que ens permet accedir a creacions que d'una altra manera no podríem contemplar o el Museu Imaginat, un museu virtual de pintura espanyola que cerca desprendre's de formats físics http://www.museoimaginado.com/ .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada